.

“Sempre és bell començar. Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món”. Joan Maragall (1905)


dissabte, 30 de juliol del 2016

Espectacle - Som i Serem per Josep Maria Fuentes i Ros - Dansa

“Som i serem”…
  
La Festa Major de l’Esbart Dansaire de Rubí
   
Set mesos dia per dia. Feia set mesos que sortíem de “La Sala” de Rubí amb l’ànim reconfortat després de veure el que seria la primera part de l’espectacle que l’Esbart estava preparant, un espectacle de tall absolutament tradicional amb el qual el Jordi Rubio, director artístic de l’Esbart, ens emplaçava a seguir el renovat cos de dansa rubinenc en la sempre apassionant aventura d’iniciar un camí. He utilitzat la paraula aventura i potser no sigui del tot correcte; l’aventura deixa part de l’èxit final a l’atzar, i el Jordi Rubio, els seus ajudants l’Adriana Monté i el Carles Janer, i tot l’equip de l’Esbart tenien ben clar que el seu objectiu només l’assolirien amb treball, dedicació i el punt d’il·lusió que sempre han de tenir aquests projectes.
   
L’Esbart Dansaire de Rubí ha dedicat aquests set mesos a donar forma a la segona part de l’espectacle a la vegada que polia els detalls que les preestrenes havien fet aflorar. La cita era pel dia de sant Pere, Festa Major de Rubí, i per Festa Major també cal ballar “Gitanes”. La proposta quedava doncs ben plantejada: Ens veiem a l’amfiteatre del Castell, la nit del 29 de juny. Us presentarem el nou “Som i serem, del punt pla a la jota”. I allà que vam anar i allà ens els vam trobar. Deixeu-nos explicar una mica aquest “Som i serem”.
  
Una primera part amb vuit danses o recreacions arrelades al principat en què s’alternen els balls corals amb els de parelles solistes. Una primera prova de foc important per als joves dansaires; l’amfiteatre del Castell imposa i gairebé ple, encara imposa més. El cos de dansa va controlar i superar bé el repte i els que vam ser a “La Sala” set mesos abans ens vam adonar del progrés inqüestionable que el treball de l’Esbart havia aconseguit.
   
La segona part de “Som i serem” es dedica a danses de la Catalunya Nova, i es recuperen dos muntatges de l’Eduard Ventura (“Dansades de la Terra Alta” i “Balls de dolçaina”) i la brillant “Jota de la Ribera” de l’Albert Sans. Aquestes tres reposicions acompanyen les estrenes de l’espectacle, ambdues amb instrumentació i harmonització de Ferran Martínez, disseny de vestuari de Pau Fernández i coreografia de Jordi Rubio: “Fandango” i “Dia de festa al Montsià”. Com que són les noves ens hi aturarem unes línies: “Fandango” és una coreografia arriscada en què pren paper important el joc que les balladores fan amb els seus mantons. Cal assenyalar la solvència amb què les joves dansaires van resoldre el repte. Ens va quedar la sensació que a mida que “Fandango” es vagi representant assolirà un lloc destacat en el catàleg del programa dels de Rubí. De “Dia de festa al Montsià”, el primer que se’n pot dir és que té un nom més que encertat; el joc constant entre els dos grups de balladors i la sensació que s’ho estan passant d’allò més bé tot ballant jotes encomanen les ganes de festa al públic. Una coreografia popular, d’aquelles que realment podrien haver estat així i que resulta engrescadora i divertida.
   
a hem dit que era Festa Major a Rubí, i tocaven “Gitanes” i les vam tenir a la tercera part. Tot i que sense les introductòries comparses de personatges (diablots i vells), però amb tot l’esperit de festa que sempre destil·len. Dues bones idees, compartir la menta i les bengales finals, que no vam saber entendre massa des del públic i que tenien la intenció d’afegir un punt de festa compartit. Ben segur que en properes edicions ambdues propostes repetiran i ens sortiran millor.
   
La crònica de la ballada de Festa Major la tancaria el president de l’Esbart Dansaire de Rubí, el Joan Camps, amb un sentit agraïment a dansaires, director, ajudants i equip tècnic així com al suport institucional. Amb el seu habitual to col·loquial, el Joan Camps ens va fer compartir el sentit de felicitat que tots els membres de l’Esbart de Rubí havien de tenir. S’ho mereixien i s’ho van guanyar.
   
I tot semblar que la crònica d’una ballada ja s’ha acabat, valgui la pena posar-hi algun afegitó. Hem dit que el cos de dansa de l’Esbart Dansaire de Rubí és un cos de dansa renovat i jove, molt jove. Alguns dels seus dansaires no compten amb més de tres actuacions en el seu currículum i per la gran majoria la de Sant Pere va ser la seva primera amb acompanyament musical de cobla en directe. Tot plegat ve a dir que a l’escenari no hi ha el que en diríem dansaires referents, aquells veterans que poden solucionar un imprevist gairebé amb una mirada, però ja es va detectant en els nous dansaires rubinencs la frescor, la il·lusió i el gaudi que sempre han estat bandera de l’Esbart. No els van descentrar ni alguna inoportuna lesió ni els canvis que aquesta va comportar. I es van adaptar perfectament a un escenari amb unes dimensions prou respectables.
   
Seria injust no fer esment a la feina de la Cobla la Principal del Llobregat, d’en Robert Armengol a les timbales i la caixa i la feliç recuperació en la direcció musical del mestre Jordi Núñez, la seva feina va ser complement perfecte a la del cos de dansa de l’Esbart.
 
No seria fidel al meu estil directe d’explicar les coses si no comentés la innovadora manera d’introduir les danses, amb veu enregistrada i suport de projeccions. Ja fa temps que procuro donar la benvinguda a tota nova proposta, aquesta ho és i, tot i que encara no tinc clar si ens manté dins l’espectacle o ens distreu, la seguiré amb atenció. En la línia d’innovació hi afegiré el disseny d’il·luminació, gens convencional i que a vegades semblava partir l’escenari en dos, potser amb la intenció de crear-hi dos ambients. Tal vegada em va sobtar més pel fet que l’espectacle en si tenia una posada en escena ben tradicional.
  
La reflexió final no pot ser cap altra que la de felicitar l’Esbart Dansaire de Rubí; no és fàcil renovar-se i fer-ho amb un passat recent potent encara menys, però aquest mateix passat i els que el van precedir han de ser l’aval i el suport perquè aquests joves dansaires (no em cansaré mai de remarcar-ne la joventut) assoleixin els objectius que s’han marcat. De moment ja han lluït els vestuaris creats per Maria Carbonell, Ramon Trabal, Pau Fernández... ja han ballat les coreografies de l’Albert Sans, l’Eduard Ventura, el Manuel Cubeles, el Jordi Rubio... I ho han fet fent lluir els vestits i fent lluir les coreografies. Tenen molt camí per recórrer, tenen molta feina per fer, però tenen tot un futur per davant i l’han de saber aprofitar, perquè no dubto que voler, ho volen. El seu director, en Jordi Rubio, i els seus ajudants, l’Adriana Monté i el Carles Janer, viuen amb passió l’Esbart, el prioritzen i ben segur que els dansaires sabran fer honor a la seva dedicació i a la història del mateix Esbart.
  
Per a mi, tot el que he intentat explicar justifica el subtítol d’aquesta crònica, perquè si era Festa Major de Rubí, l’Esbart en va saber fer la seva, de festa. Públic (amb nodrida presència d’exdansaires) i dansaires en comunió perfecta gaudint de la dansa tradicional del nostre país. Una vetllada veritable Festa Major de l’Esbart Dansaire de Rubí.
 
Deixeu-me dir una cosa personal: Gràcies per deixar que us l’expliqui!
 
 
Textos de Josep Maria Fuentes i Ros,  Activista de l'àmbit dels Esbarts
Fotografia de Enric Monté

dimecres, 27 de juliol del 2016

Trobada - Visita Gegantera a Thuir França - Gegants i Capgrossos

El passat cap de setmana, dies 23 i 24 de juliol, els Gegants rubinencs (Roc, Paula, Laia i Galderic), juntament amb la Colla de Geganters de Rubí es van desplaçar cap a la localitat francesa de Thuir (Thuir, Rosello, França) per tal de retornar la visita que ens van fer els gegants d’aquesta localitat, Pere i Victoria, durant la passada Festa Major rubinenca, concretament diumenge dia 3 de juliol.
   
Dissabte 23 de bon matí, als volts de quarts de vuit del matí, l’expedició gegantera es va concentrar al local geganter per tal de carregar l’autocar amb els gegants i material necessari per passar el cap de setmana per terres del Rosselló, molt a prop de Perpinyà, tot sortint cap a les vuit del matí direcció França, per tal de participar de la “Trobada de Gegants i Bestiari” de Thui; Durant la tarda del mateix dissabte. cap al migdia, un cop arribats a destí, muntatge dels gegants per la Trobada de la tarda, anar a l’hotel a descansar i cap a dinar. Havent dinat, començament de la Festa pròpiament dita: a les 16h de la tarda, plantada de gegants al centre la població amb la participació de deu colles geganteres d’arreu de Catalunya i Catalunya Nord, com les d’Esplugues de Llobregat, Puigcerdà, Rubí, entre d’altres a part de la Colla organitzadora, Thuir. Desprès de la Plantada, al cap d’una estona, es fa la primera Passejada gegantera per la població, per acabar cap a les 18h a la mateixa plaça, tot oferint cada colla una ballada de gegants. En acabar els balls geganters, pica pica de germanor de totes les colles i aprofitant l’ocasió, entrega del record de la trobada a totes les colles participants. Havent sopat, segona passejada de gegants, aquesta juntament amb bestiari (“besties de foc”, vingudes de l’Empordà, Sant Cugat Sesgarrigues, Sitges, Caldes de Montbui i Igualada) mes curta que la primera, i en acaba la passejada, mostra de Foc i “correfoc” amb les colles de bestiari com a final de festa i a descansar.
   
Diumenge, dia mes relaxat. Visita turística per la localitat de Thuir, tot visitant també el celler de la localitat, havent dinant, tornada cap a Rubí, tot havent gaudit d’un cap de setmana de germanor.
   
Les properes activitats geganteres abans de les vacances d’agost, serà aquest proper diumenge dia 31 de juliol, sortida a la Garriga, Vallès Oriental, per participar a la XXVII Trobada de Gegants d’aquesta localitat, dins de la seva Festa Major. I tot tornant de vacances, diumenge, dia 28 d’agost els gegants, participaran a la Trobada de Gegants de Matadepera dins de la seva Festa Major. I a l’altre cap de setmana, 3 i 4 de setembre, participació a la Festa Major petita de Rubí, la segona festa major de la ciutat, Sant Roc.
     





    
Crònica de Marc Albert Lopez de Extremera, Membre dels Geganters de Rubí.
Fotografies de l'arxiu dels Geganters de Rubí

dimarts, 26 de juliol del 2016

Tradicions - 171è Festes del Carrer Sant Jaume - Festes Populars

Gran participació a les 171è Festes del Carrer Sant Jaume, en una edició on la temàtica ha estat al voltant del Bollywood, engalanant-se el carrer amb aquests motius. Uns mesos de feina dels veïns del carrer, finalitzant en una festa de quatre dies en els quals hi trobem, música, sopars, espectacles, activitats infantils, xocolatada, exposició, mercat, cultura popular, una festa convertida en una tradició on sobretot regne un bon ambient.

Retrospectiva fotogràfica de les festes per Carlos Embuena








 



 
 


 
 







 
 
 
 

 


 

 
 

 
 
 



 
 


 
Agraïm la col·laboració fotogràfica de Carlos Embuena, Membre del Grup Fotogràfic el Gra